Blog Costa Brava

RSS Costa Brava Pirineu de Girona

Business Innovation Technology Tourism Society
Blog oficial de la Costa Brava i el Pirineu de Girona

Carles-Santos_TAlta

L’època dels malalts pel teatre

23 setembre 2010,9:36

 

Sóc un privilegiat. Sí, sí, ho sóc. Perquè treballar a la secció de Cultura d’un diari gironí, en aquest cas El Punt, i ocupar-se de l’àmbit teatral, fins i tot fent crítica, durant l’època del Festival de Tardor de Catalunya, Temporada Alta, és com ser periodista esportiu, treballar en l’àmbit Barça i tenir l’oportunitat de seguir l’equip de Guardiola, assistint en directe als recitals que ofereix dia sí, dia també. Això donant per fet que la feina t’apassiona. La meva, de feina, us asseguro que ho és d’apassionant. L’afició pel teatre a Girona és un punt irregular, és un fenomen estrany. Aquesta ciutat, amb una arrelada tradició teatral, el seu públic i fins i tots els que parlem de teatre als mitjans, hem crescut, en aquest àmbit, a l’ombra de dos agents molt concrets, la imprescindible Sala La Planeta i el festival organitzat per Bitó Produccions, al qual s’hi va afegir el 2007 el Centre d’Arts Escèniques de Girona i Salt, El Canal. Salvador Sunyer, el director del festival, una mostra que comença a ser de referència a nivell europeu, explica en una entrevista en el darrer número (7) de la revista especialitzada Hamlet que, si fa 19 anys, en la primera edició de la mostra, que va començar amb 4 espectacles, hagués programat obres de l’estil de les que inclou actualment en el cartell, no hi hagués anat ningú. Actualment, el públic omple a vessar una funció de, posem per cas, l’espectacle Ritter, Dene, Voss, un sopar a cals Wittgenstein, de Thomas Bernhard, sota la direcció de Krystian Lupa, un dels millors directors del món, malgrat que l’espectacle, esplèndid, dura gairebé tres hores i mitja, es tracta de Bernhard, que no és un autor fàcil, i l’idioma emprat és el polonès, sobretitulat al català. El procés seguit durant aquests anys, de manera gradual, controlat, fent apostes amb seny i concessions, i calibrant amb molta cura el grau de maduració del públic, ha generat que a la ciutat hi hagi prou “malalts” pel teatre que omplin les sales per veure espectacles de Lupa o Carles Santos o Christoph Marthaler, i es barregin amb públic d’orígen barceloní o nordcatalà que, o venen a veure el treball d’aquests creadors a Salt o a Girona, o alguns no les podran veure als seus llocs de procedència. Per tant, s’afegeix a tot plegat una certa tendència a invertir el corrent d’espectadors, que fins fa uns anys era gairebé unidireccional, de Girona cap a Barcelona. Tornant al fet que l’afició gironina és un punt irregular, no s’explica -o sí, però requeriria molt espai- com Temporada Alta té una mitjana d’ocupació superior al 90%, mentre que la resta de l’any, l’única sala que manté els seus índex d’ocupació és La Planeta. Comença doncs, Temporada Alta i, com Ken Follet, salvant molt les distàncies, amenaço amb la publicació d’una trilogia sobre el festival, en aquest cas de posts, en aquest blog que ha tingut a bé acollir les meves reflexions. Bàsicament es tractarà de recomanacions, per destriar el gra de la palla, fins i tot fer alguns descobriments, perquè cal recordar que sense arriscar-se una mica, no existeix la descoberta. Suggeriments, al cap i a la fi, que podeu prendre en consideració o no.

2 han comentat

  1. glòria rosa

    es fantastic com escrius. m’encanta.
    a mi també m’agradaria treballar de periodista cultural.

  2. Dani

    Gràcies Glòria, ets molt amable. Espero que em/ens continuïs llegint :)

Algun comentari?

captcha

Pots utilitzar els següents codis HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>