Blog Costa Brava

RSS Costa Brava Pirineu de Girona

Business Innovation Technology Tourism Society
Blog oficial de la Costa Brava i el Pirineu de Girona

Cita d’hivern obligada: Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla

El “paté catalán” és veritablement el motiu pel qual gairebé cada any, des que el vaig descobrir, em passejo per la Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla. Bé, cal dir que els avis del meu fill viuen en aquest petit poble als límits de l’Alt Empordà. De no ser així és probable que mai de la vida no hi hagués posat els peus. Però un bon dia els hi vaig posar. I hi vaig descobrir el “paté catalán“, que anys després vaig saber que aquí se’n diu pa de fetge i que havia fet les delícies del geni Dalí. “Paté catalán” és com han batejat a Catalunya Nord aquesta mena de foie gras de muntanya, que de pa en té poc, de fetge molt i de gras massa. Però és boníssim! Com el que compro a la Fira no n’he trobat enlloc més.

La fan en diumenge, al mes de gener. Ni el fred ni el vent -sol passar que la Tramuntana treu el nas coincidint amb la fira- no eviten que s’amuntegui un munt de gent als carrers d’Espolla. Vénen de la veïna França, vénen de tota la comarca, de tota la província, vénen de Barcelona i d’altres indrets de Catalunya. A parar i a comprar. Hi ha bon oli a l’Empordà. I se n’hi ven a cabassos. Però com a totes les fires, el producte que els dóna nom no és l’únic que hi és present, ni molt menys. A Espolla, per la Fira de l’Oli i l’Olivera, s’hi troben també embotits i formatges, “paté catalán”, vins i licors, manualitats fetes aquí i allà, peces d’artesania i fins i tot de joieria. S’hi poden tastar creps dolces i salades i algun any fins i tot hi feien -i venien- cafè lleidatà. Arribat el vespre, els firaires recullen contents. I els passejants, marxen cap a casa ventats i enfredolits, però amb la satisfacció d’emportar-se cap a casa una peça empordanesa -de l’Empordà català, de l’Empordà francès, pam amunt, pam avall, tant és- de qualitat.

La passada edició vaig fer-me amb un bon tros del meu molt apreciat “paté catalán” amb la intenció de fer-lo durar. Amb prou feina un parell d’hores… Quin greu. Haurem d’esperar al gener que ve.