Blog Costa Brava

RSS Costa Brava Pirineu de Girona

Business Innovation Technology Tourism Society
Blog oficial de la Costa Brava i el Pirineu de Girona

Bitts 4. Carles Tubert

Quedem a la Plaça Independència de Girona i triem un restaurant  japonès per dinar. Com que arriba amb retard, m’entretinc mirant de reüll la taula del costat, on  hi ha dinant David Millar amb la seva dona, la Nicole, que mensualment descriu unes rutes molt interessants a la revista Catalonia Today. No sempre es té tan a prop a un dels millors ciclistes del món. M’agrada que aquests equips triïn Girona per preparar la temporada i ens situïn més en el mapa global de l’esport. Té la bicicleta al davant, “descansant”, i és com una obra d’art de l’aerodinamisme. Fa un dia de finals d’hivern que ja anuncia la primavera. Diviso una zona tranquil·la i amb taules força plenes ja als exteriors, mentre arriba un jove decidit i al mateix temps que se seu desplega dos mòbils i una llibreta. D’entrada, Carles Tubert ja em transmet empenta i ganes de conversar distesament sobre el què fa a l’Alt Empordà i com pensa. M’agrada, especialment, quan resumeix que li agrada donar valor als imputs del territori de l’Alt Empordà. Em permeto la llicència d’afegir que són molts i de qualitat.

Comerços, federacions i associacions són els tres eixos en els quals es mou a Figueres, com a gerent de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà. Però és fill de Borrassà (1980), un tècnic en comerç i turisme que ara resideix a Peralada i viu amb una holandesa, Stephanie van Harskamp, amb qui impulsa l’empresa Motor Bike Xperience, una idea original que vol complementar l’allotjament turístic amb les descobertes amb moto. Dedueixo que és dinamisme en estat pur i alhora un jove amb ganes de fer xarxa per estimular el comerç, el territori, el turisme i els seus actors. Diria que és un bon moment.  Per contra, com era d’esperar, lamenta que les possibles vagues aèries no afavoreixin el turisme i el comerç “que són motors econòmics i que si els perjudiquem perdrem riquesa i no serem competitius”. Creu fermament en el concepte “coopetivitat”, així com en la necessitat de l’associacionisme per poder-lo desenvolupar amb garanties. I posat a emprendre constantment, lamenta que les administracions públiques no ajudin prou “a causa dels personalismes”. Hi estic d’acord: la neutralitat té un preu o un desgast.

Continuem parlant d’Holanda i dels valors que surten hibridats amb la relació amb la seva parella. Li pregunto què valora la seva sòcia i companya sobre Catalunya i em diu que, sobretot, el clima, la gastronomia i la diversitat del territori, amb tanta proximitat de la natura entre el Mediterrani i els Pirineus. “Pensa que allà no tenen muntanyes”, exclama. Del seus viatges a Amsterdam, ell en destaca la cama de la cultura holandesa, la tranquil·litat que transmet la capital, l’obertura social, el cosmopolitisme, l’aposta pel disseny, la conciliació laboral, la seriositat en els negocis i la productivitat.  “Llàstima del cima”, sosté.

Encara juga a futbol i ho fa de davanter amb el Vilabertran, on aquest any no té el punt de mira gaire fi: cinc gols abans de la recta final de lliga. M’avisa que als 30 anys és la seva última temporada en actiu. Surt el Barça a la conversa, el seu excel·lent moment de forma i noms com els de Dídac Lee, Josep Colomer, el MIC i els seus records en les primeres feines professionals que va tenir. Bons records i bones experiències. Acabo per radiografiar una persona a qui recalca a la cloenda a qui no li agrada demanar favors i en destaco la constant mirada als ulls durant la conversa, que el fan més proper. El següent Bitts em recomana que sigui amb Josep Capellà, “un consultor expert en desenvolupament turístic que és un referent estatal”. Al cinquè bitts deixarem l’Alt Empordà per passar al Baix, a l’Estartit.